Entrevista a Jorge Ignacio Mesa, ganador de la 3ª edición del premio del jurado de Illustraciencia

“La ilustración es una excelente herramienta para potenciar la conservación de la naturaleza”
Entrevistamos a Jorge Ignacio Mesa, ilustrador colombiano afincado en Medellín. En la actualidad está cursando el grado de Biología en la Universidad de Antioquía (Colombia). Es un apasionado por las ciencias y el dibujo, lo que le ha llevado irremediablemente a amar la ilustración científica.


¿Cómo llegaste al mundo de la ilustración científica?
Antes de cursar mis estudios universitarios ya me gustaba dibujar, pero era simplemente una afición. Cuando empecé la universidad me enteré que se impartía un curso de ilustración científica en la facultad. De esta forma, me di cuenta de que la ilustración científica existía. Solo con escuchar el nombre de esta materia quedé enganchado. La idea de combinar los conocimientos en biología con las habilidades que tenia para dibujar me parecía maravillosa y resultó ser una excelente mezcla. Empecé a instruirme por mi cuenta en esta nueva área que actualmente es uno de mis proyectos de vida.
¿Qué medios utilizas para documentarste y qué técnicas empleas?
Obtengo la información referente a las especies que ilustro de descripciones científicas, colecciones biológicas como herbarios y colecciones zoológicas. También recurro a las opiniones de personas cercanas a los diferentes grupos biológicos, ya que ellos me pueden ofrecer de primera mano la opinión sobre bocetos, esquemas, distribuciones y el dibujo en general. Las técnicas que utilizo para dibujar pueden variar dependiendo de lo que quiera mostrar, pero en general utilizo colores, acuarela o puntillismo.
Las ilustraciones científicas se pueden hacer a nivel académico o didáctico, ¿en cuál de los dos ámbitos te gusta más trabajar?
Yo no podría elegir entre estos dos ámbitos. De la misma manera que la ciencia debe ser divulgada, la ilustración científica no solo debe servir como herramienta de la ciencia, también debe ser un punto de encuentro entre la sociedad y los campos científicos. Por tanto, pienso que ambos merecen todo mi interés. Por otro lado, la ilustración que se hace para científicos requiere mucho más cuidado y precisión que la que se hace para divulgar.
¿Recuerdas especialmente alguna ilustración que no sea tuya? 
En concreto no puedo recordar ninguna, pero me vienen a la mente ejemplos de obras de personas de las que he aprendido mucho sobre la ilustración científica y el dibujo, como Natalia Uribe, mi profesora en el curso de ilustración científica de la facultad, y Elizabeth Builes, otra excelente ilustradora de quien tuve la oportunidad de aprender varias cosas. También me vienen a la mente muchas ilustraciones de la expedición botánica que tuvo lugar en el Nuevo Reino de Granada —lo que hoy es Colombia— y sobre todo muchas de Francisco Javier Matis, que era un observador increíble de las plantas y un excelente artista.
¿Qué significó para usted ser uno de los ganadores de la tercera edición de Il·lustraciència?
Una sorpresa maravillosa, ya que me dio mucha confianza para seguir adelante con la ilustración científica y con proyectos que me permitan mejorar en esta labor que me parece tan apasionante. También me animó a ayudar a difundir y potenciar herramientas tan útiles —pero que corren el peligro de extinguirse — como la ilustración científica.
¿Qué se ha perdido y ganado en la era digital?
Pienso que tal vez se ha perdido la capacidad de valorar el trabajo de muchos ilustradores, ya que el imaginario popular es que el arte que se hace ahora, que mayoritariamente es digital, es más simple y da la impresión de que cualquiera lo puede hacer. Esto genera ciertas actitudes de menosprecio tanto como para el que hace arte digital como para el que aún usa métodos tradicionales. De algún modo también se ha perdido esa magia que traían consigo las interpretaciones del mundo que se veían a través de los ojos de los ilustradores, ya que hay muchísima información gráfica disponible en línea. Sin embargo, esto es también una ventaja porque significa que hay más datos que permiten representar mejor las cosas y también muchísimas herramientas que permiten generar imágenes aún más precisas e ilustrativas.
¿Qué aspecto de la ciencia y la naturaleza le gusta dibujar más? 
Me interesa muchísimo la ilustración de fauna y flora de mi país, ya que pienso que la apropiación del patrimonio natural es un paso crucial para la conservación de las especies y de todos los ecosistemas en los que habitan. Creo que la ilustración es una excelente herramienta para ello.
¿Por qué es importante la ilustración científica?
Gracias a esta disciplina se puede documentar fielmente estructuras, formas, organismos, ecosistemas o comportamientos de tal forma que esa información permite, no solo a los científicos sino al público en general, entender, aplicar y difundir el conocimiento que se está construyendo. Todo esto no se logra tan bien con la fotografía porque no posee esa característica de ser tan modificable y ajustable como lo es la ilustración. La ilustración permite generar sistemas de fácil comprensión mediante la simplificación o exageración de ciertos caracteres, así como también la exposición de ciertas estructuras que normalmente no son apreciables en una fotografía o que no son sencillas de describir.
¿Para ti qué es lo más difícil de ilustrar?
Considero que tal vez las cosas más difíciles de ilustrar son las que presentan estructuras muy pequeñas y complejas, como pelos y pequeñas porosidades, o también todo lo que posea transparencias o brillos que no son tan fáciles de representar, ya sean microorganismos o animales como las medusas. Aún así, cada ilustración siempre tiene su dificultad a superar.
Desde su experiencia, ¿qué les diría a los jóvenes ilustradores? 
No soy la persona más experimentada como para responder semejante pregunta, pero diría que lo más importante es que, además de practicar mucho la técnica para mejorar, también es crucial estudiar muchísima ciencia, ser muy curioso y apasionarse por todo lo que tiene que ver con las ciencias naturales. Esto aporta muchas herramientas conceptuales que permitirán refinar muchísimo las ilustraciones.
¿Cuál es el futuro de la ilustración científica?
Como decía antes, la ilustración científica parece una herramienta en peligro de extinción. No porque sea inútil, sino por falta de personas que se interesen por este tipo de prácticas. Hay muchos artistas y muchos científicos pero pocos son los que deciden por unir ambos mundos, ya sea porque no les interesa o porque realmente no conocen que existe todo un mundo como la ilustración científica. De cara al futuro no me atrevería a hacer un pronóstico, pero en lo que a mí respecta espero poder seguir trabajando en este campo durante mucho tiempo y tratar de difundirla más. A ver si poco a poco ganamos unos cuantos ilustradores más dispuestos a tomar ese camino, ya que la ilustración científica es un recurso muy poderoso y útil.









* * * *
Entrevista a Jorge Ignacio Mesa, guanyador de la 3a edició del premi del jurat d’Il·lustraciència
"La il·lustració és una excel·lent eina per potenciar la conservació de la natura"
Entrevistem a Jorge Ignacio Mesa, il·lustrador colombià resident a Medellín. En l'actualitat està cursant el grau de Biologia a la Universitat d'Antioquia (Colòmbia). És un apassionat per les ciències i el dibuix, la qual cosa l'ha portat irremeiablement a estimar la il·lustració científica.
Com vas arribar al món de la il·lustració científica?
Abans de cursar els meus estudis universitaris ja m'agradava dibuixar, però era simplement una afició. Quan vaig començar la universitat vaig saber que s'impartia un curs d'il·lustració científica a la facultat. D'aquesta manera, em vaig adonar que la il·lustració científica existia. Només amb escoltar el nom d'aquesta matèria vaig quedar enganxat. La idea de combinar els coneixements en biologia amb les habilitats que tenia per dibuixar em semblava meravellosa i va resultar ser una excel·lent barreja. Vaig començar a instruir-me pel meu compte en aquesta nova àrea que actualment és un dels meus projectes de vida.
Quins mitjans utilitzes per documentar-te i quines tècniques utilitzes?
Obtinc la informació referent a les espècies que il·lustro de descripcions científiques, col·leccions biològiques com herbaris i col·leccions zoològiques. També recorro a les opinions de persones properes als diferents grups biològics, ja que ells em poden oferir de primera mà l'opinió sobre esbossos, esquemes, distribucions i el dibuix en general. Les tècniques que utilitzo per dibuixar poden variar depenent del que vulgui mostrar, però en general faig servir colors, aquarel·la o puntillisme.
Les il·lustracions científiques es poden fer a nivell acadèmic o didàctic, ¿en quin dels dos àmbits t'agrada més treballar?
Jo no podria triar entre aquests dos àmbits. De la mateixa manera que la ciència ha de ser divulgada, la il·lustració científica no només ha de servir com a eina de la ciència, també ha de ser un punt de trobada entre la societat i els camps científics. Per tant, penso que tots dos mereixen tot el meu interès. D'altra banda, la il·lustració que es fa per a científics requereix molt més cura i precisió que la que es fa per divulgar.
Recordes en especial alguna il·lustració que no sigui teva?
Concretament no puc recordar cap, però em vénen a la ment exemples d'obres de persones de les que he après molt sobre la il·lustració científica i el dibuix, com Natalia Uribe, la meva professora en el curs d'il·lustració científica de la facultat, i Elizabeth Builes, una altra excel·lent il·lustradora de qui vaig tenir l'oportunitat d'aprendre diverses coses. També em vénen a la ment moltes il·lustracions de l'expedició botànica que va tenir lloc al Nou Regne de Granada -el que avui és Colòmbia- i sobretot moltes de Francisco Javier Matis, que era un observador increïble de les plantes i un excel·lent artista.
Què va significar per a vostè ser un dels guanyadors de la tercera edició d’Il·lustraciència?
Una sorpresa meravellosa, ja que em va donar molta confiança per seguir endavant amb la il·lustració científica i amb projectes que em permetin millorar en aquesta tasca que em sembla tan apassionant. També em va animar a ajudar a difondre i potenciar eines tan útils —però que corren el perill d'extingir-se— com la il·lustració científica.
Què s'ha perdut i guanyat en l'era digital?
Penso que potser s'ha perdut la capacitat de valorar el treball de molts il·lustradors, ja que l'imaginari popular és que l'art que es fa ara, que majoritàriament és digital, és més simple i sembla que qualsevol ho pot fer. Això genera certes actituds de menyspreu a l’artista digital però també per aquell que encara fa servir mètodes tradicionals. D'alguna manera també s'ha perdut aquesta màgia que portaven les interpretacions del món que es veien a través dels ulls dels il·lustradors, ja que hi ha moltíssima informació gràfica disponible en línia. Igualment això també es podria veure com un avantatge perquè significa que hi ha més dades que permeten representar millor les coses i també moltíssimes eines que permeten generar imatges encara més precises i il·lustratives.
Quin aspecte de la ciència i la natura li agrada dibuixar més?
M'interessa moltíssim la il·lustració de fauna i flora del meu país, ja que penso que l'apropiació del patrimoni natural és un pas crucial per a la conservació de les espècies i de tots els ecosistemes en què habiten. Crec que la il·lustració és una excel·lent eina per a això.
Per què és important la il·lustració científica?
Gràcies a aquesta disciplina es pot documentar fidelment estructures, formes, organismes, ecosistemes o comportaments de tal manera que aquesta informació permet, no només als científics sinó al públic en general, entendre, aplicar i difondre el coneixement que s'està construint. Tot això no s'aconsegueix tan bé amb la fotografia perquè no posseeix aquesta característica de ser tan modificable i ajustable com ho és la il·lustració. La il·lustració permet generar sistemes de fàcil comprensió mitjançant la simplificació o exageració de certs caràcters, així com també l'exposició de certes estructures que normalment no són apreciables en una fotografia o que no són senzilles de descriure.
Per a tu què és el més difícil d'il·lustrar?
Considero que les coses més difícils d'il·lustrar són les que presenten estructures molt petites i complexes, com pèls i petites porositats, o també tot el que tingui transparències o brillantors que no són tan fàcils de representar, ja siguin microorganismes o animals com les meduses. Tot i així, cada il·lustració sempre té la seva dificultat a superar.
Des de la seva experiència, què els diria als joves il·lustradors?
No sóc la persona més experimentada com per respondre una pregunta així, però diria que el més important és que, a més de practicar molt la tècnica per millorar, també és crucial estudiar moltíssima ciència, ser molt curiós i apassionar-se per tot el que té a veure amb les ciències naturals. Això aporta moltes eines conceptuals que permetran refinar moltíssim les il·lustracions.
Quin és el futur de la il·lustració científica?
Com deia abans, la il·lustració científica sembla una eina en perill d'extinció. No perquè sigui inútil, sinó per falta de persones que s'interessin per aquest tipus de pràctiques. Hi ha molts artistes i molts científics però pocs són els que es decideixen per unir ambdós mons, ja sigui perquè no els interessa o perquè realment no coneixen que hi ha tot un món com la il·lustració científica. De cara al futur no m'atreviria a fer un pronòstic, però pel que a mi respecta espero poder seguir treballant en aquest camp durant molt de temps i tractar de difondre-més. A veure si a poc a poc vam guanyar uns quants il·lustradors més disposats a prendre aquest camí, ja que la il·lustració científica és un recurs molt poderós i útil.