Popup facebook

¿QUIÉN ILUSTRABA LA CIENCIA?

Grabado de Antonio Salamanca, el dibujo pudo ser de Gaspar Becerra. Figura anatómica desollada

¿QUIÉN ILUSTRABA LA CIENCIA?

Cuando hablamos en general de Historia (y en concreto de Historia de la Ciencia) es más que probable que la primera imagen que nos venga a la cabeza sean retratos de grandes “científicos”, es decir, representaciones de aquellos prohombres que consiguieron “(re)evolucionar” el conocimiento establecido a partir de sus ideas. Einstein, Galileo, Aristóteles, Lavoisier, Kepler, Darwin, Mendel, Curie… Son sólo algunos de los nombres que nos pueden venir a la cabeza. Y con ellos (sí, mayoritariamente con “ellos”) encontramos sus ideas, extraídas de “mentes brillantes”, ideas recogidas en memorables libros como “Al-Magesto” de Ptolomeo o el “Philosophiæ naturalis principia mathematica” de Newton.

Pero si nos centramos sólo en esta pequeña parte de la ciencia, nos olvidamos de la gran riqueza que ella misma contiene: La Ciencia. La Historia Natural. La Filosofía… El conocimiento ha necesitado de muchas voces para poder transmitirse, de diferentes profesionales que han ido aportando su grano de arena para que la gran construcción que la ciencia representa a día de hoy haya llegado como lo ha hecho.

Nos queremos centrar en uno de estos colectivos. Personas a las que que la historia no les ha dado el protagonismo de las primeras páginas, pero que sin su esfuerzo, sin su dedicación y sin su talento, muy difícil habría sido -por no decir imposible- la transmisión y co-producción de conocimiento: los Ilustradores de la Ciencia. Para hacerlo, nos ayudaremos en gran medida del enorme trabajo realizado por José Maria López Piñero, uno de los pioneros de la Historia de la Ciencia en el Estado y un gran entendedor de cómo de importante es dar visibilidad a la ilustración dentro de la narrativa de la Historia de la Ciencia. Su libro “El grabado en la ciencia hispánica” ha sido uno de los pilares de este proyecto. Por lo tanto, queremos dedicar -en gran en parte- estos posts a su memoria.

Estos ilustradores, muchas veces anónimos, procedían de diferentes campos profesionales para completar o producir un conocimiento en el mundo de la ciencia. Arte y ciencia, por lo tanto, unidos. Dos mundos que en el imaginario colectivo se consideran a años luz, entrelazados. Puede sorprender, pero si seguimos leyendo, si seguimos indagando, si seguimos pensando, veremos que no se puede entender el uno sin el otro. ¿O es que quizás no encontramos perfiles como Leonardo de Vinci que lo confirman?

Pero no nos quedemos otra vez en la superficie de los nombres, profundicemos algo más. Es evidente que una de las maneras más eficaces de hacer circular el conocimiento es mediante los libros que lo recogen. Sólo hay que ver la relación que tuvo la salida de la imprenta en Europa con la explosión exponencial de transmisión de conocimiento. Miles de libros editados, esparcidos por todos los rincones de Europa (y el mundo, que poco a poco se iba “abriendo”). Pero estos libros… ¿Sólo tenían textos? ¿Sólo letras?

Es fácil darse cuenta de que los libros “científicos” (no se puede hablar siempre de ciencia a lo largo de la historia) tenían que ser completados por dibujos, ilustraciones y grabados. ¿O es que alguien se puede imaginar la descripción anatómica de algún órgano sin un dibujo? ¿El anuncio de nuevas especies descubiertas en las Américas sin alguna ilustración de cómo eran? ¿La descripción del mundo microscópico sin grabados de lo que se veía a través del ocular? ¿O la construcción de algún aparato quirúrgico, de algún horno o de instrumentos químicos sin un dibujo detallado de las diferentes piezas?

Dejemos, pues, que esta parte más escondida de la ciencia salga a la luz, y descubramos con ella quiénes fueron las personas que consiguieron reproducir de la manera más precisa posible la ciencia en dibujo: ¡la Ilustración Científica!

Referencias: López Piñero, J. M. (1987), El grabado en la ciencia hispánica. (Madrid: CSIC)
Grabado de Federico Kraus, dibujo de F. Díaz Carreño: Urotropis platensis, Espada. Litografía de Martínez, dib. por Ignacio Bolívar Urrutia: Ortópteros ibéricos de los géneros Pycnogaster y Ephippiger


QUI IL·LUSTRAVA LA CIÈNCIA?


Quan parlem en general d’Història (i en concret d’Història de la Ciència) és més que probable que la primera imatge que ens vingui al cap siguin retrats de grans “científics”, és a dir, representacions d’aquells prohoms que van aconseguir “(re)evolucionar” el coneixament establert a partir de les seves idees. Einstein, Galileo, Aristòtil, Lavoisier, Kepler, Darwin, Mendel, Curie… Són només alguns dels noms que ens poden venir al cap. I amb ells (sí, majoritàriament amb “ells”) trobem les seves idees extretes de “ments brillants”, idees recollides en memorables llibres com “Al-Magesto” de Ptolomeu o el “Philosophiæ naturalis principia mathematica” de Newton.

Però si mirem només aquesta petita part de la ciència ens estem deixant la gran riquesa que ella mateixa conté: La Ciència. La Història Natural. La Filosofia… El coneixement ha necessitat de moltes veus per poder transmetre’s, de diferents professionals que han anat aportant el seu gra de sorra perquè la gran construcció que la ciència representa a dia d’avui hagi arribat com ho ha fet.

Ens volem centrar en un d’aquests col·lectius. Persones que la història no els hi ha donat el protagonisme de les primeres pàgines, però que sense el seu esforç, sense la seva dedicació, sense el seu talent, molt dificil hauria sigut -per no dir impossible- la transmissió i co-producció de conixament que hi ha hagut: els Il·lustradors de la Ciència. Per fer-ho, ens ajudarem en gran manera de la enorme feina realitzada per José Maria López Piñero, un dels pioners de la Història de la Ciència a l’Estat i un gran entenedor de com d’imporant és donar visibilitat a la il·lustració dins de la narrativa de la Història de la Ciència. El seu llibre “El grabado en la ciencia hispánica” ha sigut un dels pilars d’aquest projecte. Per tant, volem dedicar -en gran en part- aquests posts a la seva memòria.

Aquests il·lustradors, moltes vegades anònims, han vingut de diferents camps professionals per completar o produir un coneixament en el món de la ciència. Art i ciència, per tant, units. Dos móns que en l’imaginari col·lectiu es consideren a anys llum, entrellaçats. Pot sorprendre, però si seguim llegint, si seguim indagant, si seguim pensant-hi veurem que no es pot entedre l’un sense l’altre. O que potser no trobem perfils com Leonardo de Vinci que ho confirmen?

Però no ens quedem un altre cop en la superfície dels noms, aprofundim una mica més. És evident que una de les maneres més eficaces de fer circular el coneixement és mitjançant els llibres que el recullen. Només cal veure la relació que va tenir l’eixida de la impremta a Europa per la explosió exponencial de transmissió de coneixement. Milers de llibres editats, escampats per tots els racons d’Europa (i el món que poc a poc s’anava “obrint”). Però aquests llibres… Només teníen textos? Només lletres?

És fàcil adonar-se que els llibres “científics” (no es pot parlar sempre de ciència al llarg de la història) havien d’estar completats per dibuixos, il·lustracions i grabats. O és que algú es pot imaginar la descripció anatòmica d’algun òrgnan sense un dibuix? L’anunci de noves espècies descobertes a les Amèriques sense alguna il·lustració de com eren? La descripció del món microscòpic sense grabats de què es veia a través de l’ocular? O la construcció d’algun aparell quirúrgic, d’algun forn o d’instruments químics sense un dibuix detallat de les diferents peces?

Deixem doncs que aquesta part més amagada de la ciència surti a la llum, i descobrim amb ella qui van ser les persones que van aconseguir reproduir de la manera més precisa possible la ciència en dibuix: la Il·lustració Científica!



Referències: López Piñero, J. M. (1987), El grabado en la ciencia hispànica. (Madrid: CSIC)